
Francesc Homs, ex Conseller d'Economia, va entrar a la tertúlia trepitjant fort, tot disposat a establir aquest canvi d'impressions envers el món actual. Així doncs, la política i l'economia es van fondre un cop més per esdevenir el comú denominador de la tertúlia.
"La democràcia és avorrida, allò apassionant ha estat construir-la". Així començà el seu desideràtum polític envers una democràcia que ell considera degradada per la manca d'excel·lència en el treball; degradada perquè els millors -com a pluja fina- han anat marxant. "La societat ha de votar els més preparats, els més valorats, i els partits polítics han deixat de ser exigents internament". I això és el càncer de la democràcia: governen els que no guanyen les eleccions. Una mesura concreta per pal·liar les mancances democràtiques seria reformar la llei electoral i apostar per un sistema de llistes obertes. Tot això faria més fàcil una regeneració democràtica.
"L'economia del món creix espectacularment". No obstant, alguns tenim la crisi més important des de fa 40 anys, amb un govern que s'ha resistit a reconèixer-ho i quan ha volgut actuar no ha encertat en les mesures. Més de 4 milions de persones a l'atur que cobren nòmina i no treballen, la destrucció del teixit empresarial, amb un sector públic molt endeutat i un increment del dèficit angoixant: "Espanya deu 800 mil milions d'euros a l'exterior. No els podem tornar, a no ser que encertem les decisions col·lectives, que han de començar per posar el punt de mira en el treball ben fet". Dels tres als sis mesos següents s'ha de donar missatges clars de confiança als operadors econòmics internacionals. I això serà possible prenent un paquet de mesures importants: la excel·lència en el treball, no pujar els impostos per incentivar el consum i optimitzar el sector públic. "No vaig estar 23 anys a la política per arribar a una proliferació de l'administració. El sector públic que tenim, maquillat com a coixí de l'estat de benestar, no el podem seguir pagant".
Així com va començar amb força, la tertúlia va acabar amb un pensament optimista i uns quants consells gratuïts. "Ho he pintat tot molt negre, però ens en sortirem. El món que us ve, estimats companys, és espectacular".
Encara estic acabant d'escriure la crònica quan m'arriba a les mans un article d'en Victor Pou. La gent vol canvi, la societat demanda nous polítics amb una nova manera de fer política. I els joves no ens podem quedar de braços plegats. Com deia el Francesc Homs al marxar, "no calleu, exigiu, però no us queixeu".
Comentarios (1)
Agrega un comentario¡La cruda realidad! Fue duro y el panorama que nos expuso no invita a pensar que esto ha acabado. Más tarde nos inyectó una pequeña dosis de optimismo al pensar que, globalmente, la economía del mundo crece. ¡Sólo nos queda trabajar duro para construir un mundo mejor, aprendiendo de los errores cometidos!
aguivernau
Agrega un comentario »